martes, 15 de mayo de 2012

Les ONG's com a instrument per a salvar el medi ambient. 







A Espanya existeixen moltes Ong's que destinen els seus esforços per cuidar el medi ambient. Molts cops, la irresponsabilitat de les persones provoca que hagi gent que tingui que treballar per a remediar els mals causats per l'acció humana. Plantes, animals i paisatges i altres elements estan en un greu perill. Afortunadament queden una gran quantitat de col·lectius que lluiten per que visquem en un món millor, sostenible i respectuós. Mentrestant, la resta de persones tenim l'obligació de ser més responsable en la nostra relació amb el medi que ens envolta.

A continuació posem una llista d'algunes organitzacions no guvernamentals que existeixen a Espanya:



  • Acción Verde España
  • Asociación para la Defensa de la Naturaleza de Enguera (ADENE)
  • Grupo Especialista en Invasiones Biológicas (GEIB)
  • Federación Española de Naturismo
  • Verde Milenio
  • Asociación para la Comunidad e Información Medioambiental (ACIMA)
  • Agrupación Granadina de Naturalistas (AGNADEN)
  • Accionatura
  • Aldea Verde
  • Amigos de la Tierra España

sábado, 12 de mayo de 2012

EN POQUES PARAULES...

En poques paraules i a través d'una cançó,  es pot fer un resum de tot el que hem estat parlant en aquest blogg, un resum que mostra les causes i les conseqüències de les actucions que portem a terme en el nostre dia a dia.
Aquesta es una cançó de Mägo de Oz, La Venganza de Gaia.





Se despertó bañado en sudor
y un frío interno, le estremeció
se hizo la luz, y en su cama junto a él...
¡¡vio a esa mujer!!
Fue como aquel beso que no dio
como ese “te quiero” que negó
llego la hora de echar cuentas y el lloró
Tu representaras a todo ese horror
que enferma y mata el planeta
Al condenarme
abortaste también tu perdón
yo soy el aire, la brisa y el mar
y el amazonas que, heridos
Sangra por vuestra ambición
yo soy parte de el. 

Todo mal que me hagas, a ti te lo harás
pues la tierra es tu hogar
y al igual que amar, también se castigar
la venganza de gaia tendrás.

Toda su vida ante el desfiló
vio su niñez, no se reconoció
su inocencia murió por su ambición
¡¡la asesinó!! 

Aparecieron en su mansión
un ciervo anciano y un halcón,
un bosque quemado y un sauce llorón 
esto es un juicio y este el tribunal
que ha de condenar tu usura
el ozono es el fiscal y una ballena el juez
un río contaminado en pie
hace pasar al jurado
formado por la justicia, el amor
y algún pez. 

Todo mal que me hagas, a ti te lo harás
pues la tierra es tu hogar
y al igual que amar, también se castigar
la venganza de gaia tendrás
Todo mal que me hagas, a ti te lo harás
pues la tierra es tu hogar
y al igual que amar, también se castigar
la venganza de gaia tendrás

Busca una nutria a su amor y ve 
que lo acaban de asesinar
ha muerto a golpes de sin razón
solo querían su piel
y no entiende porqué, si ellos tienen piel
matan por otra tener
le intentan despertar, pues va a amanecer
y han quedado en ver salir el sol 

Has de pagar y este tribunal
te condena a un árbol ser
y cuando tengas sed, sólo de beber
lluvia ácida tú tendrás
y la nutria lloró, pues vio que su amor
de nuevo tenía piel
y el sol se despertó y corrieron a ver
un nuevo amanecer...
¡¡y el mar sonrió!!
 
 Cuentan que tras una tormenta ayer
el viento derribó a un árbol que su tronco, de casa sirvió a un castor
 
 Todo mal que me hagas, a ti te lo harás
pues la tierra es tu hogar
y al igual que amar, también se castigar
la venganza de gaia tendrás. 
Todo mal que me hagas, a ti te lo harás
pues la tierra es tu hogar
y al igual que amar, también se castigar
la venganza de gaia tendrás.
Todo mal que me hagas, a ti te lo harás
pues la tierra es tu hogar
y al igual que amar, también se castigar
la venganza de gaia tendrás.
La venganza de gaia tendrás
La venganza de gaia …… tendrás….

viernes, 11 de mayo de 2012

Energies renovables. 

En un model energètic sostenible és prioritari avançar en el camí del foment de les energies renovables de manera sincronitzada amb una estratègia d’estalvi i eficiència energètica ja que aquests àmbits són complementaris. Es a dir, cal impulsar les fonts energètiques renovables fins al seu màxim potencial però, al mateix temps, reduir les necessitats energètiques de la societat a uns valors que permetin que les energies renovables en siguin la component principal.

Les energies renovables són l’aposta estratègica de futur, per que són netes; es restitueixen gratuïtament i, poden ser part de la solució al problema energètic a llarg termini; i representen el recurs energètic autòcton més important de Catalunya.

Aquestes energies són:
  • Energia hidroelèctrica
  • Energia eòlica
  • Biomassa
  • Energia solar tèrmica
  • Energia solar fotovoltaica
  • Energia geotèrmica

A continuació, explicarem d'una manera breu i clara quines són totes les energies renovables que existeixen i que són una bona proposta per tal de no contaminar gens la naturalesa. 

L'energia hidràulica

La finalitat de les centrals hidroelèctriques és aprofitar, mitjançant un salt existent en un curs d’aigua, l’energia potencial continguda en la massa d’aigua per convertir-la en energia elèctrica, emprant turbines acoblades a alternadors.
L’aprofitament de l’energia hidràulica es realitza mitjançant la captació (amb embassament o sense) del cabal del riu que és conduït cap a la central (canonada forçada) on, utilitzant el desnivell d’alçada per adquirir energia cinètica, és turbinat i retornat, finalment, al riu mitjançant el canal d’aforament. Trobar un lloc on situar les centrals hidroelèctriques depèn dels nivells pluviomètrics de la zona, i també de les seves característiques topogràfiques.
Entre els diversos tipus d’instal·lacions hidroelèctriques, es poden distingir:
  • Centrals de regulació: normalment són les grans centrals hidroelèctriques i
  • Centrals fluents: normalment les centrals de petita potència (minicentrals).


L´energia eòlica

L’energia eòlica fa referència a aquella tecnologia i aplicacions que aprofita l’energia cinètica del vent per convertir-la en energia elèctrica o mecànica. Així, es poden distingir dos tipus d’instal·lacions:
  • Instal·lacions connectades a la xarxa elèctrica: els parcs eòlics.
  • Instal·lacions aïllades (no connectades a la xarxa elèctrica): bombejament d’aigua, subministrament elèctric a l’habitatge i altres centres de consum.

En l’aprofitament energètic del vent, les màquines eòliques permeten resoldre des d’aplicacions de petita potència per a bombejament d’aigua o electrificació rural (màquines de petita potència) fins a parcs eòlics (instal·lacions de gran potència) connectats a la xarxa elèctrica, amb aerogeneradors de potències nominals entre 150 kW i 1 MW.
En tots els casos, aquestes màquines estan constituïdes pels mateixos elements bàsics; un element mòbil de captació de l’energia cinètica del vent, anomenat rotor, que s’acobla a un eix que es connecta a una bomba o a un generador elèctric, segons l’ús que es faci de l’aparell.
Els dispositius més usats en l’actualitat, els aerogeneradors, són màquines d’eix horitzontal que consten d’un rotor que capta l’energia del vent i un sistema de conversió d’energia que s’uneix al rotor. Mitjançant un generador elèctric transforma l’energia mecànica en energia elèctrica.
El conjunt es completa amb un bastidor i una carcassa que allotja els mecanismes, i també una torre sobre la qual es fa el muntatge de tot el sistema i que també inclou els corresponents subsistemes hidràulics, electrònics de control i la infrastructura elèctrica.





La biomassa

El terme biomassa es refereix al conjunt de tota la matèria orgànica d’origen vegetal o animal, que inclou els materials que procedeixen de la transformació natural o artificial.

L’energia que es pot obtenir de la biomassa prové de la llum solar, la qual, gràcies al procés de fotosíntesi, és aprofitada per les plantes verdes i transformada en energia que queda acumulada a l’interior de les seves cèl·lules. Aquesta energia pot ser traspassada per la cadena alimentària al regne animal. L’energia acumulada a la biomassa pot ser alliberada sotmetent-la a diversos processos d’aprofitament energètic.

L’aprofitament de l’energia de la biomassa contribueix notablement a la millora i conservació del medi, ja que no té un impacte mediambiental significatiu, atès que el CO2 que s’allibera a l’atmosfera durant la combustió ha estat prèviament captat pels vegetals durant el seu creixement; per tant, el balanç final és nul.



Energia solar tèrmica

L’energia solar tèrmica consisteix en l´aprofitament directe, en forma d´escalfament o energia calorífica, de la radiació solar incident. Una instal·lació solar tèrmica està formada bàsicament per un camp de col·lectors solars, un conjunt de canonades aïllades tèrmicament i un dispositiu acumulador d’aigua.




Els sistemes de captació solar es poden classificar bàsicament en:

  • Sistemes de captació passius. Corresponen a les accions de disseny en l´arquitectura que permeten que els edificis utilitzin millor els recursos energètics, tant per augmentar la temperatura interior a l´hivern com per refrigerar-se a l´estiu. Un sistema solar passiu és aquell en el que l’energia es difon de forma natural. En la majoria dels casos els sistemes passius s’integren en l’arquitectura, de forma que els materials constructius serveixen per a una doble funció, estructural i energètica. En la concepció d’un edifici solar passiu juga un paper clau el disseny dels seus components per garantir que aquests permetin:
    • Captar l’energia solar mitjançant l’orientació i distribució de les finestres (que són els col·lectors solars passius).
    • Emmagatzemar la calor recollida. La densitat i conductivitat dels materials exposats al sol permetran que la calor que entra per les finestres de dia es pugi emmagatzemar i utilitzar per la nit.
    • Distribuir la calor a les estances de l’habitatge de forma natural o forçada (mitjançant ventiladors).
    • Conservar la calor mitjançant l’aïllament de les parets i finestres.
  • Sistemes de captació actius. Són sistemes basats en la captura de la radiació solar per part d´uns col·lectors, mitjançant un fluit, que després transfereixen l´escalfor generada a un sistema d´utilització o d´emmagatzematge.
    • Sistemes solars d´alta temperatura. Centrals solars de torre. Aquestes centrals estan formades per un camp d’heliòstats o miralls que concentra la radiació solar sobre un receptor instal·lat sobre una torre central que actua com a bescanviador de la calor. Aquestes centrals incorporen uns sistema de seguiment sobre dos eixos, Amb les centrals de torre es poden assolir temperatures d e fins a 1.000ºC. Normalment s’utilitzen per escalfar aigua, oli tèrmic o aire que s’utilitza directament per a usos tèrmics o per produir electricitat, mitjançant una turbina.
    • Sistemes solars de temperatura mitjana. Centrals de col·lector cilíndric parabòlic. Estan formades per un camp de col·lectors on un mirall, de forma cilíndric-parabòlica, concentra la radiació solar en un tub absorbent. Aquestes centrals incorporen un sistema de seguiment en un eix. Amb aquestes instal·lacions es poden assolir temperatures de fins a 400ºC.
    • Sistemes solars de baixa temperatura. Estan formats per un camp de captadors solars plans fixos. Amb aquestes instal·lacions es genera calor a baixa temperatura, inferior a 100ºC. Són els sistemes més emprats i s’utilitzen per a l’obtenció d’aigua calenta per a usos sanitaris (dutxes, cuina, etc), calefacció o climatització de piscines. Aquestes instal·lacions es composen bàsicament per:
      • un sistema de captació de la radiació que prové del sol, el captador solar
      • un sistema d’emmagatzematge de l’energia tèrmica obtinguda, el dipòsit acumulador
      • un sistema de distribució de la calor i de consum.

Què és l'energia solar fotovoltaica?

La conversió fotovoltaica es basa en l’efecte fotoelèctric, es a dir, la transformació directa de l’energia lumínica que prové del Sol en energia elèctrica.
Quan un determinat material és il·luminat amb la part visible de l’espectre solar, part dels electrons que configuren els seus àtoms absorbeixen l’energia dels fotons de la llum, alliberant-se així de les forces que els lliguen al nucli i adquirint llibertat de moviment. Aquest espai que ha deixat l’electró tendeix a atraure qualsevol altre electró que estigui lliure. Per a convertir aquest moviment d’electrons en corrent elèctrica es necessari direccionar el moviment dels electrons creant un camp elèctric en el sí del material.



La cèl·lula solar
Una cèl·lula solar es un semiconductor on artificialment s’ha creat un camp elèctric permanent, amb la qual cosa, quan s’exposa la cèl·lula solar a la llum del sol, es produeix la circulació d’electrons i l’aparició del camp elèctric entre les dues cares de la cèl·lula.

Existeixen dos tipologies d’instal·lacions solars fotovoltaiques:
  • Instal·lacions autònomes o aïllades de la xarxa elèctrica: permeten oferir un servei a corrent contínua o a corrent alterna (equivalent a la xarxa elèctrica) en emplaçament on la xarxa elèctrica no arriba.
  • Instal·lacions connectades a la xarxa elèctrica: on tota l’electricitat generada s’aboca a la xarxa elèctrica.



L'energia geotèrmica






L'energia geotèrmica és l'energia que s'obté mitjançant l'aprofitament de la calor interna de la Terra, que globalment es pot considerar contínua i inesgotable a escala humana. Un jaciment geotèrmic és una zona del subsòl on el recurs geotèrmic és susceptible de ser aprofitat per l’home. 


El jaciments geotèrmics es classifiquen d’acord amb el nivell energètic del recurs que contenen. Es poden classificar de la següent manera:

  • D'alta temperatura. Existeixen en les zones més actives de l’escorça de la Terra a temperatures superiors a 150ºC. Són jaciments dels quals se’n pot extreure prou calor per produir energia elèctrica a partir de vapor d'aigua. Es localitzen principalment en zones amb gradients geotèrmics (relació entre la variació de temperatura i la fondària) elevats i es situen a profunditats molt variables.
  • De mitjana temperatura. Generalment assoleixen temperatures entre 100 i 150ºC, la qual cosa permet el seu aprofitament per a producció d’electricitat, però amb un rendiment menor que els d’alta temperatura. L’aprofitament també pot ser directe en forma de calor per a sistemes de calefacció urbans o usos industrials. Es localitzen en àrees amb un context geològic i estructural favorable i un gradient superior a la mitjana.
  • De baixa temperatura. Assoleixen temperatures entre 30 i 100ºC. La seva utilització es centra en usos tèrmics en sistemes de calefacció urbans, en processos industrials i en balnearis. Es localitzen habitualment en zones amb un context geològic favorable amb presència d'aqüífers profunds, tot i que el gradient pot ser proper al gradient mitjà.
  • De molt baixa temperatura. Són els jaciments la temperatura dels quals és inferior als 30ºC. Se solen utilitzar com a intercanviador tèrmic en sistemes de climatització mitjançant bomba de calor. Aquests jaciments es poden localitzar a qualsevol punt, ja que el gradient geotèrmic només condiciona l'eficiència del sistema.


Actualment, a Catalunya l’ús més estès de l’energia geotèrmica és l’aprofitament geotèrmic de molt baixa temperatura mitjançant bomba de calor per a la climatització d’edificis. Es tracta d’una tecnologia eficient amb uns destacats estalvis energètics i amb l’avantatge de que les condicions geològiques per al seu aprofitament són poc exigents i es pot aprofitar el recurs a la pràctica totalitat del territori.




jueves, 10 de mayo de 2012

EL DIA DE LA TERRA

El 22 d'abril es compleixen 42 anys de la primera celebració del Dia de la Terra i els seus problemes per suportar les activitats dels humans dels països, lluny d'haver-se solucionat, augmenten. Per exemple:





- Les espècies que ens acompanyen desapareixen a un ritme entre 100 i 1000 vegades superior a l'extinció natural.

- Estem esgotant els recursos energètics barats i els minerals estratègics, esgotament que qüestiona el mite dominant del creixement econòmic continu, sense si més no haver aconseguit mantenir el benestar d'1.500 milions de persones, mantenint a 5.000 milions sense capacitat d'accedir als mínims estàndards dignes per viure i condemnant a 1.000 milions d'elles a la gana.



- L'accelerada crema de combustibles fòssils impedeix que els ecosistemes retirin de l'atmosfera els gasos d'efecte hivernacle al mateix ritme que s'emeten, i com a conseqüència l'escalfament global camina sense control provocant fenòmens climàtics extrems que al nostre país es manifesta amb la major sequera en 70 anys amb pèrdues per al camp de 500 milions d'euros.
La sortida a aquesta situació passa pel canvi del model productiu, amb les energies renovables com a base del mateix, que tenen la bondat de generar major quantitat d'ocupacions, ens alliberen de la dependència externa; importem més del 80% de l'energia que consumim, el cost de la qual va suposar 40.000 milions d'euros.

El nostre camp també està aquí esperant que siguem acurats amb el nostre sòl enfortint l'agricultura ecològica, intensiva en ocupacions, sana per els qui es dediquen a l'agricultura i per els qui consumim els seus productes, posant fi a l'agricultura industrial que necessita grans quantitats d'energia, contamina els nostres sòls, aigües i els nostres propis cossos.



- Ciutats contaminades pel transport privat que avança la mort de 16.400 persones cada any i amb habitatges que no ens protegeixen de les temperatures extremes si no és a força d'energia per aclimatar-les, la readaptació energètica dels nostres habitatges pot ser font d'estalvis econòmics alhora que un important jaciment d'ocupació per a un sector tan castigat per la crisi com és el de la construcció.




Decenas de organizaciones reivindican en Madrid el respeto al medio ambiente y la justicia social en el Día de la Tierra

www.wwf.es
Publicado el 20 abril 2012  |  1 Comment
Bajo el lema “Por el medio ambiente, el clima y la justicia social”, decenas de organizaciones sociales, medio ambientales, sindicales y del sector de las energías renovables reivindican el domingo 22 de abril el Día de la Tierra, con un pasacalles lúdico y colorido, al tiempo que denuncian algunas de las medidas que el gobierno central y la Comunidad de Madrid llevan tiempo poniendo en marcha.

Desde la plaza de Isabel II (metro Ópera) hasta la Plaza del Dos de Mayo, y al compás de charangas y batucadas, cientos de personas bajo el lema “Por el medio ambiente, el clima y la justicia social”, reivindican la gestión pública del agua, la calidad del aire, un transporte público de calidad y asequible, el fin de la energía nuclear y el fomento de las renovables, la lucha contra el cambio climático, o la oposición al proyecto EuroVegas. 

Numerosas plataformas ciudadanas se han dado cita, junto con otras muchas organizaciones sociales y medioambientales, en Madrid, para recordar que dependemos de la naturaleza. Que la economía debe servir a las necesidades humanas y debe estar condicionada por los límites del planeta en que vivimos. 

El actual modelo, depredador de la naturaleza, promotor de la injusticia social y de la desigualdad de género, es el causante de la crisis económica, pero también de las crisis humanitaria, alimentaria, medioambiental y energética. Especialmente urgente es la lucha contra el cambio climático, del que sufriremos sus más duros efectos durante muchas décadas si no tomamos medidas rápidas. Los gobiernos deben tomar medidas decididas para limitar las emisiones de gases de efecto invernadero, lo que implica reducir la quema de combustibles fósiles, pero también un cambio en el modelo de crecimiento ilimitado que es imposible, porque sólo contamos con un planeta que ya da signos de agotamiento.

Las organizaciones convocantes consideran que es prioritario pasar de un sistema basado en las fuentes de energías fósiles y nucleares a un sistema basado en renovables, el ahorro y la eficiencia. Pero las medidas contra las renovables (retroactividad fotovoltaica y moratoria a las renovables), el transporte público (con el agresivo incremento de tarifas), en favor de la energía nuclear, la destrucción de espacios naturales o la construcción de nuevas autopistas como el cierre de la M-50, la radial R-1 o la ampliación de la ilegal M-501, van en sentido contrario. 

Por un futuro sostenible

Un futuro sostenible y social implica el control democrático de los recursos, así como una mayor independencia y autonomía, pero los gobiernos, en lugar de avanzar hacia un modelo más democrático y participativo, justo y sostenible, obedecen a los intereses de las grandes empresas en contra de los intereses de la ciudadanía. Un ejemplo claro de esta tendencia es el intento de privatización del Canal de Isabel II. 
El urbanismo disperso y depredador y la no contención del tráfico de vehículos empeoran la calidad del aire en Madrid. No podemos aceptar proyectos como el de Eurovegas, o la construcción de campos de golf y urbanización en espacios naturales, que ahondan en un modelo de ciudad y de economía especulativa, elitista e insostenible, que crea empleo precario y sin derechos. O los proyectos de incineración de residuos, cuando debería tenderse a la minimización y al reciclaje. Frente a estas normativas, las organizaciones convocantes reclaman un modelo que potencie la agricultura local y ecológica, así como los circuitos cortos de consumo, el transporte público y el comercio de cercanía, y el respeto al medio ambiente y a los derechos laborales y sociales.




CONCIENCIA'T


http://awsassets.wwf.es/downloads/informe_planeta_vivo_2008.pdf


EL GRUP DELS VUIT (G-8)


Els esforços internacionals continuen, malgrat totes les circumstàncies, sobre la base de les dades dels científics de l'ONU. Per això, agrupats en el G-8, els líders dels vuit països més rics del món, en la seva reunió del 31 d'octubre al 8 de novembre de 2005, van tractar justament l'escalfament global, en un esforç més per trobar acords sòlids sobre aquest tema. S'anticipa ja la negativa d'Estats Units a signar acords sobre aquest tema, però la pressió internacional segueix augmentant.

El Grup dels Vuit es va crear el 25 de març de 1973 i ho integren Alemanya, Itàlia, França, Regne Unit, Canadà, Estats Units, Japó i Rússia; mentre que els cinc països convidats són Brasil, Xina, Índia, Sud-Àfrica i Mèxic.
Durant aquesta reunió es busca dissenyar estratègies per combatre el problema, mitjançant polítiques de foment a l'ús de tecnologies netes per a la generació d'energia, així com crear condicions favorables per a negociacions futures dins del marc de l'Organització de les Nacions Unides (ONU).
Amb aquesta reunió, el tema de l'escalfament global és reconegut com un dels grans problemes emergents del món actual, que requereix de més i millors accions de la comunitat internacional. Com la pobresa i la fam, la carrera armamentista i la pau al mig Orient.



Scorecards 2009. Los países del G8 a examen.

www.wwf.es

Publicado el 01 julio 2009  |  0 Comments
El informe elaborado por WWF y Allianz SE, elaborado por Ecofys, puntúa según sus políticas de cambio climático a los principales ocho países industrializados y a los cinco más importantes en desarrollo. El ranking de los estados con mejores políticas sobre clima lo lidera Alemania, mientras que Canadá se encuentra en última posición. En medio están Reino Unido, Francia, Italia, Japón, Rusia y EEUU. Analizando a España con los mismos criterios, se obtiene una puntuación que sitúa a nuestro país por detrás de Japón y por delante de Rusia, EEUU y Canadá.

PLUJA ÀCIDA



La pluja àcida és una de les conseqüències de la contaminació de l'aire.
Quan qualsevol tipus de combustible es crema, diferents productes químics s'alliberen a l'aire.
El fum de les fàbriques no solament conté partícules de color gris sinó que a més posseeixen una gran quantitat de gasos visibles altament perjudicials per al nostre medi ambient.
Centrals elèctriques, fàbriques, maquinàries i cotxes cremen combustibles, per tant, tots són productors de gasos contaminants. Algun d'aquests gasos reacciona al contacte amb la humitat de l'aire i es transformen en àcid sulfúric, àcid nítric i àcid clorhídric. Aquests àcids es dipositen en els núvols.
La pluja que produeixen aquests núvols, que contenen petites partícules d'àcid, es coneix amb el nom de pluja àcida.
Per determinar l'acidesa s'utilitza un líquid i una escala anomenada *pH. Aquesta varia de 0 a 14, sent 0 el més àcid i 14 el més alcalí (contrari a l'àcid). Es denomina que 7 és un *pH neutre, ni àcid ni alcalí.

La pluja sempre és lleugerament àcida, ja que es barreja amb òxids de forma natural en l'aire. La pluja que es produeix en llocs sense contaminació té un valor de *pH d'entre 5 i 6.
Quan l'aire es torna més contaminat amb els òxids de nitrogen i diòxid de sofre l'acidesa pot augmentar a un valor *pH de 3.






CONSEQÜÈNCIES DE LA PLUJA ÀCIDA:


La pluja àcida té una gran quantitat d'efectes nocius en els ecosistemes i sobre els materials. En augmentar l'acidesa de les aigües de rius i llacs, produeix trastorns importants en la vida aquàtica. Algunes espècies de plantes i animals aconsegueixen adaptar-se a les noves condicions per sobreviure en l'acidesa de l'aigua, però unes altres no.
La pluja també augmenta l'acidesa dels sòls, i això origina canvis en la descomposició dels mateixos, produint-se la lixiviació d'importants nutrients per a les plantes (com el calci) en infiltrandometals tòxics com el cadmi, el plom, el magnesi, el mercuri, que d'aquesta forma s'introdueixen també en els corrents de l'aigua.
La vegetació sofreix no solament les conseqüències de la deterioració del sòl, sinó també un dany directe per contacte que pot arribar a ocasionar, en alguns casos, la mort d'algunes espècies.



Les construccions històriques, que es van fer amb pedra calcària, experimenten també els efectes de la pluja àcida. La pedra en entrar en contacte amb la pluja àcida, reacciona i es transforma en guix (que es dissol en aigua amb facilitat). També els materials metàl·lics es corroeixen a molta major velocitat.


La pluja àcida i altres tipus de precipitació àcida com la boirina, neu, etc. han cridat l'atenció pública, però aquesta els considera com a problemes específics de contaminació atmosfèrica secundària; no obstant això, la magnitud potencial dels seus efectes és tal, que cada vegada se li dediquen més, i més estudis i reunions, tant científiques com a polítiques, per trobar solucions al problema. En l'actualitat hi ha dades que indiquen que la pluja és en mitjana 100 vegades més àcida que fa 200 anys.