Maltractament dels boscos i cas de l' Amazones

Maltractament dels boscos tropicals i subtropicals

Any 2011: any internacional dels boscos. Cada minut es destrueixen 21 hectàrees de bosc en les regions tropicals.

Els boscos tropicals, són un dels ecosistemes que més diversitat biològica alberga del planeta. A més, esdevenen com un important magatzem de carboni. A pesar d’ això, continuem destruint- los a gran velocitat i, en molts casos, de manera irreversible.

Segons les dades facilitades per la FAO, Amèrica del Sud i Àfrica esdevenen com les zones més castigades per la pèrdua de boscos amb uns índex més elevats del món. Així, Asia meridional, Amèrica del nord i central i Oceania, continuen aquesta llista extensa sobre les regions on la biomassa forestal està sent maltractada de manera indiscriminada, i per tant amb els índex de degradació forestal més alts de la Terra.

Que hi ha al darrere?  Estudi sobre les motivacions dels incendis forestals nacionals i autonòmics

Aquest article vol ajudar a clarificar molts dubtes que ens sorgeixen quan coneixem noves dades sobre molts incendis ocasionats a molts punts autonòmics com nacionals.

La prevenció integral dels incendis forestals, té com objectiu poder ajudar a reduir o eliminar la probabilitat de molts incendis generats als boscos, així com minimitzar els efectes i l’ impacte produït per aquests. Per això, considerem necessari ampliar el coneixement amb l’ objectiu de induir a una millor comprensió sobre les causes que motiven els incendis així com les conseqüències que comporten pel medi natural.

Les causes poden derivar- se de diversa naturalesa, així com poden remetre a actituds accidentals, a activitats negligents, però masses vegades remeten a pretensions intencionades, i que com a conseqüència se’ n deriven greus danys tant pel medi ambient, però també implica el perill per molts animals, donat que els boscos es converteix en l’ habitat natural de moltes especies, però també per moltes persones que poden viure allà. Algunes conclusions extretes d’ estudis realitzats a nivell nacional sobre les causes i motivacions dels incendis forestals són les següents:

1.     La eliminació de matolls i residus agrícoles: els factors que condicionarien els incendis des d’ aquesta mirada són:

1.1  crema de matolls per la construcció i/ o millora de camins muntanyosos

1.2  eliminació de superfície forestal degut a un sentiment de menyspreu al no generar beneficis econòmics

1.3  crema de restes de cultius

1.4  etc...

2.     La regeneració dels pastos: té el seu origen en la eliminació de molta coberta vegetal

3.     Activitats cinegètiques: les relacionades amb interessos amb la caça d’ animals. Alguns dels motius que poden estar relacionats directament amb aquesta motivació cinegètica són:

3.1  conflictes entre caçadors

3.2  per facilitar la caça

3.3  venjança per part de moltes persones interessades en aquesta activitat, degut a l’ acotament (vedats de caça) de les zones  

4.     Incendis motivats per els canvis de l’ ús del sòl, per exemple, les relacionades amb l’ especulació urbanística

LA DESFORESTACIÓ.

La desforestació és un procés provocat generalment per l’ acció humana, en la qual es destrueix la superfície forestal, principalment degut a les tales o focs realitzats per la industria de la fusta, així com per a l’ obtenció del sòl per a l’ agricultura i ganaderia. Però, el que volem remarcar és que l’ abús d’ aquesta activitat i sense una eficient reforestació, pot arribar a provocar greus danys i, possiblement, molts irreparables a l’ habitat, pèrdua de la biodiversitat i aridesa de les zones més castigades. Les regions desforestades tendexen a l’ erosió del sòl i, freqüentment, es degraden a terres no productives.

130.000 Km² es la superficie de 
bosques derribados cada año

Europa es el único continente donde los bosques progresan. Reemplazan las tierras agrícolas, menos utilizadas que antaño. Pero estos bosques son menos naturales que los antiguos: el  74% de los bosques europeos han estado, de hecho, amenazados o han sido transformados. Los países europeos con mas bosques son Suecia y Finlandia. El bosque ocupa alrededor de un 70% de las tierras.

1.   Causes i conseqüències

LES PRINCIPALS CAUSES DE LA DESFORESTACIÓ serien el canvi d’ ús de l’ aigua per a les activitats ganaderes i agrícoles, els incendis i les malalties forestals o la tala indiscriminada dels arbres. En l’ actualitat, la desforestació dels boscos tropicals constitueix una autentica amenaça, i si analitzem les diferents àrees ecològiques –boscos tropicals humits, boscos tropicals secs, boscos de llanura, boscos de montanya-, es podria concloure, en els últims anys, aquest procés ha resultat molt més intens en les zones seques i semiarides, especialment en les muntanyes.

Anualment perdem aproximadament 13 milions d’ hectàrees de bosc natiu al món, especialment els boscos tropicals tant a Asia, com a l’ Àfrica i Amèrica. Una de les principals causes de la desforestació és l’ explotació de la fusta, on en alguns casos s’ aprofitarà la fusta dels arbres natius i en altres casos, la desforestació es produeix per a la realització de plantacions forestals.

AQUESTA ACTIVITAT GENERA GREUS PROBLEMES, PERÒ, ¿PER QUÈ? DONCS PER QUE NO SOLAMENT AFECTA AL MEDI AMBIENT, SINÓ QUE GENERA GREUS PROBLEMES SOCIALS, AFECTANT ESPECIALMENT A MILIONS DE PERSONES QUE VIUEN AL BOSC I QUE OBTENEN D’ ELLS ELS SEUS MEDIS DE VIDA. SI BÉ EXISTEIXEN REGULACIONS A NIVELL NACIONAL PER EVITAR LA DEPREDACIÓ D’ AQUEST RECURS NATURAL, MOLTES DE LES EMPRESES NO COMPLEIXEN AMB LES NORMES, EXPLOTANT ELS BOSCOS AMB UNA INTENSITAT I VELOCITAT QUE NO PERMETEN LA REGENERACIÓ D’ AQUESTS UNIVERSOS ECOLÒGICS

NECESSITAT D’ UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE: EL CAS DE l’ AMAZONES

El cas de l’ AMAZÒNIA, les principals àrees del mon que revesteixen d’ una ESPECIAL GRAVETAT, on l’ arribada de camperols a partir de la segona meitat del segle XX, ha portat com a conseqüència el DESEQUILIBRI AMBIENTAL mantingut i defensat pels pobles indígenes de la zona. L’ ACCÉS A LA REGIÓ DE NOVES POBLACIONS COLONES A L’ AMAZÒNIA, HA PRODUÏT UN AUGMENT DE LA PRESENCIA DE CARRETERES, CONSTRUÏDES PER FACILITAR L’ EXPLOTACIÓ                 D’ AQUESTES ÀREES, COM A CONSEQÜÈNCIA DE LA PRESSIÓ QUE EXERCEIXEN LES EMPRESES FUSTERES, MINERES I PETROLÍFERES.

Així que, en casos com el que hem descrit, la SOLUCIÓ ALS PROBLEMES que afecten als boscos passa per un DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE dels recursos i evidentment, per el COMPROMÍS I VOLUNTAT POLÍTICA amb l’ objectiu de posar punt i final a la tala indiscriminada dels boscos. A més, és precís el RECONEIXEMENT DELS DRETS TERRITORIALS DELS POBLES INDÍGENES que han demostrat estar compromesos amb la conservació dels boscos.  

COM COMBATRE AMB AQUEST PROBLEMA?

D’ acord amb les recomanacions de les Nacions Unides, existeixen diverses mesures que ajudarien a frenar amb el procés de desforestació. Per una banda, els programes forestals de cada país, els quals han d’ ajudar a integrar i preservar l’ ús sostenible dels recursos biològics. Així mateix, les capacitats nacionals d’ investigació forestal han de millorar i crear noves xarxes per la facilitació de l’ intercanvi d’ informació forestal, fomentar la investigació i donar a conèixer els resultats de les diferents disciplines.

Alhora, és necessari dur a terme estudis que ajudin a analitzar les causes de la desforestació i degradació ambiental en cada país, i fomentar a més, la cooperació en temes de transferència tecnològica relacionada amb els boscos, tant la cooperació nord- nord com sud- sud, a partir d’ inversions publiques i privades, empreses mixtes, etc.

Per altra banda, seria convenient la MILLORA  EN TECNOLOGIES D’ AVALUACIÓ per l’ obtenció d’ estimacions viables de tots els serveis i bens forestals, en especial els que són objecte del comerç global.  

Per pensar- hi... Voces desde el Amazonas

Ese mundo espiritual indígena tiene las características de lo que un día fue la selva: está rodeado por un bosque, que murmulla al son del canto de los pájaros, lleno de voces, flores y colores, y donde sobre los árboles se escuchan las alegres risas de los niños, que arrancan sus frutos, mientras el rumor del río, inmutable, deja escuchar su voz ronca y confusa. 

El Movimiento Amazónico, una agrupación ecologista con base indígena asentada en Cobija, asegura que es posible alcanzar esa selva ideal de la que hablan los Pacahuara y que para ello es urgente decretar una pausa ecológica en los departamentos de Pando, Beni y el Norte de La Paz, que permita regular la alarmante deforestación que sufre la región. 

Los Pacahuaras creen que los árboles escuchan las penas humanas, pero saben también que pronto no habrá ninguno en la selva amazónica para que atiendan los fríos del alma de los pueblos indígenas que habitan la zona. 

"Cada vez hay menos árboles y más penas", dice Juana Muri, una anciana Pacahura que dirige los despojos de su pueblo entre noviembre a marzo, durante los cuales los hombres, mujeres y niños mayores de 12 años se internan en la selva para trabajar en la zafra de la castaña o sirven como guías, entre marzo y septiembre, como lo hacen también lo toromonas y machicangas, de empresas brasileñas y bolivianas que buscan lo mejor del bosque para la extracción ilegal de la madera. 

"Son cientos de hombres que cruzan el río con máquinas, perros y armas y que tienen indígenas como sus guías". 

(…)

Pero los Pacahuara están lejos de las cifras oficiales y en el extremo del mapa boliviano, adonde fueron expulsados, andan semidesnudos, pero no tiene frío; duermen en chozas o la intemperie y no se ponen enfermos, pero pasan hambre, por la escasez de alimentos en el bosque, y se consumen de a poco. 

Muri es una de las personas sin hogar de su pueblo, para las que enero, el mes de las lluvias, es el peor mes. 

Cuando un niño nace, entierra la placenta del recién nacido al pie de un árbol para que éste escuche las penas de los Pacahuara.