Cap a un desenvolupament sostenible. 

L'any 1980 es va publicar l'Estratègia Mundial per a la Conservació, on va aparèixer per primera vegada el terme desenvolupament sostenible, que significa millorar la qualitat de vida humana sense ultrapassar la capacitat de càrrega dels ecosistemes que la sustenten.

En aquesta Estratègia, es van marcar una objectius claus:

• Mantenir els processos ecològics essencials i els sistemes que sostenten la vida.
• Preservar la diversitat genètica.
• Assegurar el caràcter sostenible de qualsevol tipus d'ús d'espècies o d'ecosistemes.

S'han d'anivellar els desequilibris entre els països industrialitzats i els més pobres, però amb un nivell de desenvolupament que permeti a les generacions futures de continuar explotant els recursos. Tota la població vol viure de forma satisfactòria i, per això, s'ha de canviar l'estil de vida actual, que és la causa de greus desequilibris ambientals. 

Per tal de potenciar aquest desenvolupament sostenible, el juny de 1992 es va celebrar a Rio de Janeiro (Brasil) la Conferència de l'ONU per al Medi Ambient i el Desenvolupament (UNCED) , que es coneix com la Cimera de Rio, que va ser la major conferència internacional que s'havia organitzat fins al moment i que també va destacar pel fet de ser la primera trobada mediambiental amb caps d'Estat. Els acords que van sorgir de la Cimera es van dividir en cinc apartats: 

1. La Declaració de Rio: en van sortir 27 principis fonamentals que havien de ser punts de referència per a enfrontar-se als problemes econòmics i mediambientals. 
2. Agenda 21: és un pla per a guiar les accions estatals i internacionals cap a un desenvolupament sostenible. Una de les principals finalitats és la intenció d'eliminar les desigualtats entre Estats.
3. La Convenció sobre Diversitat Biològics: dedicada a la protecció de la diversitat biològica, l'aprofitament sostenible dels recursos biològics i l'ús compartit dels beneficis comercials derivats dels recursos derivats.
4. La Convenció Marc sobre el Canvi Climàtic pretén solucionar el problema de l'efecte hivernacle per tal de no alterar el clima de la Terra. 
5. La Declaració de Principis sobre els Boscos reconeix la sobirania dels països propietaris per a fer ús d'aquests boscos però, al mateix temps se n'intenta regular l'aprofitament per a obtenir llenya, primeres matèries, etc. 

L'any 1997 es va celebrar a Kyoto (Japó) la Conferència Mundial sobre el Clima, en què es va acordar un protocol de reducció del diòxid de carboni. Els països de la UE volien fer una rebaixa d'un 15% en relació amb els nivells de 1990 per als anys 2003/2004, però davant les pressions d'Estats Units, van acordar reduir en un 6% l'emissió de gasos dels països industrialitzats. 

L'any 1998 es va celebrar la Conferència del Clima de Buenos Aires, i el 2002 la de Nova Delhi. En cap de les dues no es van signar acords concrets, però poc després de la Conferència de Nova Delhi, van ratificar el Protocol de Kyoto un nombre suficient d'Estats que, entre tots, superen el 55% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, xifra que permet que pugui entrar en vigor.

També l'any 2002 es va celebrar la Cimera de Johannesburg per a un Desenvolupament Sostenible, que en conjunt va ser decebedora, encara que es van poder signar alguns acords concrets, com els que pretenen millorar l'accés a l'aigua potable i a la sanitat dels països més pobres, augmentar l'ús de les fonts d'energia renovables, o establir un fons d'ajuda contra la pobresa.