EFECTE HIVERNACLE

L'efecte hivernacle és un fenomen pel qual determinats gasos, que són components de l'atmosfera planetària, retenen part de l'energia que el sòl emet per haver estat escalfat per la radiació solar. D'acord amb la majoria de la comunitat científica, l'efecte hivernacle s'està veient accentuat a la Terra per l'emissió de certs gasos, com el diòxid de carboni i el metà, a causa de l'activitat humana.

Aquest fenomen evita que l'energia solar rebuda constantment per la Terra torni immediatament a l'espai, produint a escala mundial un efecte similar a l'observat en un hivernacle.

L'efecte hivernacle és un dels principals factors que provoquen l'escalfament global de la Terra, a causa de l'acumulació dels anomenats gasos hivernacle CO2, H2O, O3 , CH4 en l'atmosfera.

Les molècules d'oxigen, nitrogen, aigua, anhídrid carbònic i de l'ozó són gairebé transparents a la llum solar però les molècules de CO2, H2O, O3, CH4 i CFC´s són parcialment opaques a les radiacions infraroges, és a dir, que absorbeixen a les radiacions infraroges emeses pel sòl que ha estat escalfat per la llum solar.

Quan la radiació infraroja xoca amb les molècules de CO2, H2O, O3, CH4 i CFC´s és absorbida per elles. Aquestes molècules que vibren, es mouen i emeten energia en forma de rajos invisibles i infrarojos, provoquen el fenomen conegut com a efecte hivernacle, que manté calent l'atmosfera terrestre. Les radiacions reboten entre la barreja de molècules que componen a l'atmosfera fins que finalment escapen a l'espai sideral.

El terme efecte hivernacle aplicat a la Terra es refereix al possible escalfament global a causa de l'acumulació dels gasos d'hivernacle provocada per l'activitat humana, principalment des de la revolució industrial per la crema de combustibles fòssils i la producció de nous productes químics.