PLUJA ÀCIDA

La pluja àcida és una de les conseqüències de la contaminació de l'aire.
Quan qualsevol tipus de combustible es crema, diferents productes químics s'alliberen a l'aire.
El fum de les fàbriques no solament conté partícules de color gris sinó que a més posseeixen una gran quantitat de gasos visibles altament perjudicials per al nostre medi ambient.
Centrals elèctriques, fàbriques, maquinàries i cotxes cremen combustibles, per tant, tots són productors de gasos contaminants. Algun d'aquests gasos reacciona al contacte amb la humitat de l'aire i es transformen en àcid sulfúric, àcid nítric i àcid clorhídric. Aquests àcids es dipositen en els núvols.
La pluja que produeixen aquests núvols, que contenen petites partícules d'àcid, es coneix amb el nom de pluja àcida.
Per determinar l'acidesa s'utilitza un líquid i una escala anomenada *pH. Aquesta varia de 0 a 14, sent 0 el més àcid i 14 el més alcalí (contrari a l'àcid). Es denomina que 7 és un *pH neutre, ni àcid ni alcalí.

La pluja sempre és lleugerament àcida, ja que es barreja amb òxids de forma natural en l'aire. La pluja que es produeix en llocs sense contaminació té un valor de *pH d'entre 5 i 6.
Quan l'aire es torna més contaminat amb els òxids de nitrogen i diòxid de sofre l'acidesa pot augmentar a un valor *pH de 3.

CONSEQÜÈNCIES DE LA PLUJA ÀCIDA:


La pluja àcida té una gran quantitat d'efectes nocius en els ecosistemes i sobre els materials. En augmentar l'acidesa de les aigües de rius i llacs, produeix trastorns importants en la vida aquàtica. Algunes espècies de plantes i animals aconsegueixen adaptar-se a les noves condicions per sobreviure en l'acidesa de l'aigua, però unes altres no.
La pluja també augmenta l'acidesa dels sòls, i això origina canvis en la descomposició dels mateixos, produint-se la lixiviació d'importants nutrients per a les plantes (com el calci) en infiltrandometals tòxics com el cadmi, el plom, el magnesi, el mercuri, que d'aquesta forma s'introdueixen també en els corrents de l'aigua.
La vegetació sofreix no solament les conseqüències de la deterioració del sòl, sinó també un dany directe per contacte que pot arribar a ocasionar, en alguns casos, la mort d'algunes espècies.

Les construccions històriques, que es van fer amb pedra calcària, experimenten també els efectes de la pluja àcida. La pedra en entrar en contacte amb la pluja àcida, reacciona i es transforma en guix (que es dissol en aigua amb facilitat). També els materials metàl·lics es corroeixen a molta major velocitat.


La pluja àcida i altres tipus de precipitació àcida com la boirina, neu, etc. han cridat l'atenció pública, però aquesta els considera com a problemes específics de contaminació atmosfèrica secundària; no obstant això, la magnitud potencial dels seus efectes és tal, que cada vegada se li dediquen més, i més estudis i reunions, tant científiques com a polítiques, per trobar solucions al problema. En l'actualitat hi ha dades que indiquen que la pluja és en mitjana 100 vegades més àcida que fa 200 anys.